Els icebergs són masses de gel que es desprenen d’una glacera i pels
corrents marins acaben desapareixent en latituds més baixes. De
l’iceberg sobresurt de l’aigua solament una part del seu volum total. La
sanitat catalana la podem comparar a un iceberg. Ha passat de ser un
dret fonamental, universal, garantit i segur, a una situació de deriva
que a poc a poc va minvant a passos de gegant.
En la sanitat catalana, com en un iceberg, solament veiem o som
conscients de la part visible, que és l’atenció hospitalària. Tots les
retallades en hospitals (tancament de plantes i quiròfans, disminució de
plantilles laborals...), totes les mobilitzacions com “marees blanques”
i tota la informació o noticies en els mitjans, han estat referides
principalment als hospitals. Aquesta és, podríem dir, la zona visible de
l’iceberg sanitari que va posar entre l’espasa i la paret les
polítiques i els responsables de la sanitat catalana.
Sota aquesta pressió social i mediàtica, les polítiques han buscat
altres vies per a seguir aplicant el pla de retallades en sanitat i per a
això es van centrar més en torpedejar la zona no visible de l’iceberg
sanitari, que és l’atenció primària. En els 328 centres d’atenció
primària, 23 centres de ACUT, 34 centres de especialitzada, 28 ASSIR i
11 PADES s’ha reduït el personal en un 30% (d’uns 20.000 professionals
de primària, s’ha reduït en més de 5.000 treballadors i un 10% segueix
sent eventual o plantilla no estructural).
El 8 d’octubre de 2014, es van celebrar les eleccions sindicals de l’hospital Quirón Teknon, a les quals es va presentar per primera vegada la formació sindical de CGT juntament amb CCOO, UGT i SATSE. 
La cultura de la delegació és un dels aspectes més negatius del model de relacions laborals existent des de fa molts anys a l’Estat espanyol, configurat a partir de l’aprovació, l’any 1985, de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (LOLS). És també una de les herències més pernicioses que resten encara entre nosaltres de la mal anomenada "transició democràtica". Aquesta cultura està àmpliament estesa, per desgràcia, entre la majoria dels treballadors i les treballadores, havent contribuït el bisindicalisme hegemònic (CCOO i UGT) a la seva extensió i a reforçar-ne la imatge de normalitat, a convertir-la en quelcom "natural".
