viernes, 9 de noviembre de 2018

L’ICAM permetrà la presència sindical en les avaluacions mèdiques

Segons ha traslladat la Conselleria de Treball a la CGT de Catalunya, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques permetrà la presència sindical en les avaluacions mèdiques que es facin a treballadors i treballadores en situació de baixa laboral.
Aquest canvi ve motivat com a conseqüència de la campanya de protestes, i posteriors reunions, que es va realitzar des de la CGT de Catalunya contra el que enteníem una actitud economicista de l’ens públic. L’Institut denega incapacitats permanents basant-se en criteris d’estalvi econòmic i no situació objectiva del treballador o treballadora. A més altes mèdiques, més ingressos percebuts des de la Seguretat Social, segons una clàusula del conveni de col·laboració entre aquests dos organismes.
Per aquest motiu, des de la CGT de Catalunya, vam realitzar diverses concentracions i ocupacions de la seu de l’ICAM situada a Barcelona.
Ara, gràcies a aquesta lluita, qualsevol treballador o treballadora podrà ser acompanyat sindicalment quan hagi d’anar a l’ICAM per un tema relacionat amb la seva salut laboral, amb tot el recolzament que comporta. Tenim clar que la nostra salut és una part central de la nostra lluita sindical i ara recollim un fruit de la pressió exercida. Un resultat que ens anima a perseverar en la defensa de la nostra salut com a treballadores i treballadors, davant l’ICAM, les mútues i allà on calgui.


Un cop més, l’experiència ens demostra que la lluita dóna resultats.

domingo, 4 de noviembre de 2018

Sindicalisme i feixisme 2.0


A ningú se’ns escapa que el feixisme està creixent arreu d’Europa. Tampoc se’ns escapen dos aspectes d’aquest fenomen. Primer, que els “nous” feixistes molts cops no van amb el cap rapat ni aixequen obertament el braç (tot i que alguns ho continuen fent). Sovint són homes i dones amb un cert aspecte d’executius i roba pija, com la Marie Le Pen (Front Nacional, França), el Jörg Meuthen (Alternativa per Alemanya) o Geert Wilders (Partit per la Llibertat, Països Baixos). Tots ells fugen de l’estereotip del fatxa mamporrero, tot i que sovint els facin servir en els seus espais polítics.


Segon, aquest “nou” feixisme creix i es fa fort electoralment en barris populars. En llocs que fa dècades eren els denominats cinturons vermells i els feus dels partits comunistes que després de la II Guerra Mundial van participar dels sistemes electorals dels països occidentals. Això ha motivat molts articles i opinions que menystenen el comportament electoral d’una part de la classe treballadora i el contraposen amb un altre, aparentment més adequat, de caire liberal i europeista de sectors de les classes mitjanes. A banda de classistes i carregades de tòpics, les anàlisis detallades dels comportaments electorals tampoc avalen massa aquestes afirmacions. Però no és d’això del que vull parlar aquí.