lunes, 1 de febrero de 2016

La CGT de Joan XXIII assenyala que la Xarxa Santa Tecla domina TGN Salut

El seu portaveu, Agustí Aragonès, reconeix que les llistes d'espera han baixat però que encara estan lluny de les del 2010

Si aquest dimecres els proveïdors sanitaris tarragonins valoraven positivament el primer any de l'Aliança Estratègica, sobretot pel que fa a la reducció de llistes d'espera, aquest dijous el portaveu de la secció sindical de la CGT de l'Hospital Joan XXIII, Agustí Aragonès, ha assenyalat novament que es tracta d'«un consorci encobert que benefica la Xarxa Santa Tecla», assegurant que tres dels quatre membres del Consell Rector tenen lligams amb aquest proveïdor de serveis sanitaris concertat. En aquest sentit, al llarg d'aquest passat 2015 treballadors i usuaris han vist com «s'estan derivant més pacients a la Tecla», a més del ja denunciat «prestamisme laboral» amb treballadors de l'ICS que operen a l'hospital de la Rambla Vella i a l'inrevés. «Encara han de dir qui cobra l'operació en què el preoperatori es fa i el paga l'Hospital Joan XXIII i la intervenció es fa a la Tecla».

jueves, 28 de enero de 2016

El CAP que va veure marxar els seus pediatres


"Un dia vam anar al metge i el pediatre del nostre fill, el Diferents pares i mares recullen signatures a les portes del CAP La Florida.doctor Parreño, ja no hi era", explica la Marta Richard. Parla del CAP La Florida, on el mes de novembre dos dels tres pediatres que treballen a l'Equip d'Atenció Primària Florida Nord van decidir plegar. Més tard s'hi va sumar el tercer. Els efectes sobre l'atenció a nens i nenes provocats pels canvis de gestió i el fet de comptar amb una infermera menys han causat la marxa dels pediatres i han indignat famílies i professionals.

miércoles, 13 de enero de 2016

Nou Govern, velles polítiques

Només la lluita ens dóna el que el poder ens pren. 
Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya
La lluita de la CGT de Catalunya busca la construcció d’un futur individual i col·lectiu en llibertat i igualtat. Això implica la nostra autogestió quotidiana com a treballadors i treballadores i la nostra autodeterminació també com a poble. I això és aplicable als i les catalanes i a la resta de pobles del món. 

Partint d’aquesta premissa, la proclamació d’un nou govern a Catalunya no ens genera cap satisfacció, sinó tot el contrari. En primer lloc, perquè és un govern que pivota entorn el principal partit de la burgesia catalana, Convergència Democràtica de Catalunya, un partit que mai no ha dubtat a l’hora de promoure o recolzar mesures contra la gran majoria de la població: reformes laborals, llei de desnonaments exprés, augment taxes universitàries, privatitzacions, retallades, etc. En segon lloc perquè desconfiem que CDC i la burgesia vulguin promoure un procés real d’autodeterminació dels i les catalanes. Al cap i a la fi, representen els interessos de classe dominant de les 400 famílies més poderoses del país. Tenim la sospita que la política catalana des de fa anys gira entorn l’escenificació i el tacticisme polític, sense afrontar els problemes socials reals i les desigualtats creixents. I l’argumentació que hi ha darrera de l’acord que ha facilitat la investidura del nou president reforça aquesta impressió. 

Un dels principals perills d’una política interclassista és la moderació conscient o inconscient de l’expressió del conflicte social als carrers i als centres de treball. Des de la CGT de Catalunya alertem d’aquesta greu possibilitat en la lluita pels drets de la classe treballadora. Mentre el capitalisme segueix agredint-nos, seria un terrible error perdre el focus de la lluita social, emmirallades pel dia a dia de l’agenda política institucional o per manipuladores crides a l’estabilitat i la pau social. 

Quina estabilitat seria aquesta? La dels centenars de milers de treballadores que patim la precarietat? La dels explotats, la dels aturats? Quina pau social? La de la rendició unilateral en l’autodefensa de la classe treballadora? 

El camí està a les assemblees als centres de treball i als barris, a les ocupacions de botigues de Movistar, a l’enfrontament amb la política sanitària de l’ICAM, a les vagues, les manifestacions, les campanyes de solidaritat, etc. En l’organització col·lectiva, a nivell sindical i a nivell de moviment socials. Malauradament, ja estem acostumats a patir governs burgesos. El nostre pas ens l’hem de marcar nosaltres, i no pas cap govern, ni cap institució, ni la burgesia, ni els seus mitjans de comunicació domesticats. 

Si hem de repensar i valorar alguna cosa és, de fet, com incrementar des de cadascun dels espais on ens trobem la confrontació directa amb el poder. El poder econòmic i els poders que li fan costat, entre ells el polític. 

Per aquesta raó, passats els dies immediats a la proclamació del nou president de la Generalitat de Catalunya per part del Parlament, des de la CGT de Catalunya fem una crida a enfortir les lluites. I ens adrecem especialment als moviments populars instant-los a mantenir la plena autonomia ideològica, d’anàlisi i de lluita. La CGT ens comprometem a seguir estant allà on hem estat sempre i, en la mesura que siguem capaços de fer-ho, a construir espais de lluita més efectius de confrontació amb l’Estat i amb el Capital. I, evidentment, en la defensa de la nostra plena autodeterminació, també com a poble. En aquesta lluita ens hi hem de trobar tothom que anhelem la revolució social i la llibertat. 

Barcelona, a 12 de gener del 2016 
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya