El dia Internacional de la Dona Treballadora neix de la
situació d’explotació laboral, de l’abús, de la situació de precarietat
d’unes dones valentes que, es van plantar per dir ¡PROU ! (Podeu llegir la història dels orígens del 8 de març a:
http://cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/origens_8m_cgtcat.pdf)
Cada 8 de març commemorem el Dia de les Dones Treballadores i totes
les reivindicacions legítimes, històriques i actuals, contra el
patriarcat i el sistema capitalista.
Des de la CGT, denunciem les situacions de doble discriminació que patim les dones, una com a classe treballadora (ja sigui remunerada o no, a través dels treballs reproductius i de cura)
i una altra com a dones. Les successives "crisis" econòmiques, en què
ens situen periòdicament la classe dominant polític-financera, segueixen
mantenint un sistema social, polític i econòmic de progressiva
desprotecció i precarització cap a les persones que desenvolupen la
major part de les tasques productives i reproductives del país i cap a
les persones que no poden treballar, mentre que incrementa
l’escletxa salarial a favor dels equips directius, juntes d’accionistes i
altres atracadors i corruptes que, des de la política, la patronal i
les institucions públiques i privades, saquegen el país.
I així, any rere any, ens trobem novament resistint a les
agressions brutals de la mateixa política neoliberal contra la classe
treballadora en general, però que pega més fort en nosaltres, les dones,
marginant-nos en treballs precaris, amb pitjors sous que els homes,
major temporalitat en els contractes, en els quals se’ns reclama
completa disponibilitat per jornades parcials, contractes per hores,
exigint-nos una sobrequalificació, qüestionant la nostra
professionalitat si volem compatibilitzar-la amb un projecte de
maternitat, engrossint les llistes de l’atur o treballant en condicions
d’esclaves a l’agricultura, en fàbriques, hostaleria, falses autònomes,
serveis públics, professores interines, sanitàries i un llarg etc.
No ens acomodem encara que ens auguren temps de canvi. En el
moviment llibertari hem après que les transformacions socials que volem
no vindran de la mà del món polític, sinó de la consciència i
mobilització social. Si les dones no lluitem pels nostres drets, ningú
ho farà per nosaltres.
Utilitzant vells discursos recurrents, s’afirma que el nostre
benestar depèn del "clima polític" de l’"estabilitat institucional".
Estructures del capitalisme que només persegueixen la perpetuació de
l’estatus dels seus privilegis a costa de la submissió i l’explotació de
les altres. No obstant això, nosaltres tenim altres interessos oposats a
aquests actors que volen imposar les condicions de les nostres vides.
Companyes, el poc que s’està avançant està sent fruit
exclusivament de la lluita sindical i social alternativa que tenim
oberta contra aquest patriarcat que, mitjançant el masclisme, perpetua
la desigualtat en tots els ordres de la vida.
Ja que la nostra vida i dignitat és l’únic que posseïm, anem a
defensar-les, lluitant. Organitzades construirem el nostre destí
mitjançant la nostra pròpia acció davant els gestors de l’estat
capitalista.
Si ningú treballa per tu, que ningú decideixi per tu.
TREBALLANT JUNTES PER LA NOSTRA REVOLUCIÓ
VISCA EL 8 DE MARÇ: DIA DE LA DONA TREBALLADORA
8 de març de 2016
Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
Dones Llibertàries
Ermengol Gassiot (1972) és el secretari general del sindicat
anarcosindicalista CGT a Catalunya. Un dels sindicats que ha capitanejat
les vagues a Transports Municipals de Barcelona aquesta darrera
setmana. D’una quarantena d’anys, té una relació fluida amb els
moviments socials, i a Terrassa va formar part de l’Assemblea d’Okupes.
En aquesta entrevista, valora la vaga de TMB, es mostra crític amb
l’equip d’Ada Colau i acaba reflexionant sobre el món sindical. Un món
on els grans sindicats, CCOO i UGT, continuen pesant molt, però que
alguns altres de més combatius, com el seu, cada vegada s’obren més pas.
Gassiot visita la redacció de VilaWeb. Hi arriba a peu.
Cada 8 de març commemorem el Dia de les Dones Treballadores i totes
les reivindicacions legítimes, històriques i actuals, contra el
patriarcat i el sistema capitalista.
El conjunt de la CGT de Catalunya no podem quedar impassibles davant
els greus atacs al dret de vaga, la criminalització de les plantilles i
les mentides que s’estan produint arran dels conflictes laborals al
Metro i Bus de Barcelona.
